Una mesa de bar. Cuatro sillas y cuatro risas. Noches con cuatro birras. Miradas nocturnas. Carcajadas nocturnas de hazañas del día. Cuatro borrachos amigos y compañeros que ni el sueño les tira. El sol de la noche calienta sus botellas. Y pasan de ronda como la risa pasa en ellos.

Signaria la meva desolació,
signaria per donar-te hores i hores de la meva vida.
Més val la teva,
més val que la meva en pena.

Aquelles fotografies,
on ni a tu ni a mi ens fan gràcia.
Són vents que recorden i em deterioren,
signatures que deixen desgràcia.

Sé que deixar el passat enrere
no fa llàgrimes ni vents.
Però recordo les primaveres
colze amb colze amb el teu perfum.

I jo per tu,
signaria la meva desolació.