Paraules a l’aire del passat, belles, senzilles.
Recordo crits al mar que ni el vent s’escoltava.
Parlava per parlar,
com aquell silenci que frisava per donar paraula.
Parlo ja d’ahir,
com si fossin històries rovellades.
Records tocats i mig païts.
Vaixells de paper atrapats en atzucacs.
Encara amb els peus a terra,
encara amb les petjades fredes.
Parlo de tu, ahir.
Com quan aquella darrera ona besava lentament la sorra.
Parlo escollint paraules,
buscant-les entre pètals, en cada rosa.
Parlo de mars en l’oblit,
oblidant carències perdudes i enfonsades.
Jo parlo per no cridar.
Parlo parlant com si fos ahir,
deixant paraules mig morir,
mig mortes en silenci.
