Té raó la gent?
És cert allò que es diu que « s’ha de tocar sostre algun cop » ? Que tot té un fi. Un punt en cada frase. Un final a cada història.
Segons l’experiència, la vida, uns pensaments, uns altres, el viscut, el que falta per viure, el mal i el bé, segons coses i més coses podria ser. Cada cop la flama s’encén més, la flama que no crema, però que hi és present. Que ataca sense cremar, que només ataca.
Cada cop els pensaments, els records, els de vida passada, els de llagrima lligada, van en augment, van cap al sostre…
Allò que es vol, que no s’ha viscut, que ho has tingut a un pas, a un pam de la teva mà, a un pensament, a uns dies, a uns sospirs, i que de sobte, s’esvaeix i no torna, això, això sí que et crema de veritat.
Només queda ensenyar, demostrar per un altre camí que sí que es pot, potser no el que es voldria, però sí el que s’ha de fer.